L'ascensió

Avui dilluns estem descansant tots quatre al camp base. Estem cansats, però estem molt contents. Per fi el gran sentinella de pedra ens ha deixat descobrir els seus secrets.

Vam tornar a pujar al camp 1. Llavors vam ascendir al camp 2, un lloc anomenat Guanacos. Nit aguantant una forta "tormenta de viento blanco". Dia següent pugem fins a Colera on muntem la petita tenda a l'abric d'una gran roca. I el dia 26, dissabte, a les 12 del migdia aprox., després d'esbufegar molt i molt, trepitgem el cim. Vent zero. Sol cent per cent. I estem totalment sols. Sols a l'Aconcagua? No ens ho acabem ni de creure!

I ahir, l'Anita, la cuinera, ens va portar cava (vino espumoso) argentí per acabar la festa.

Estem tots molt bé, cansats i recuperant-nos.

I que bé que hem dormit aquesta nit!!!

Camp de Guanacos

Cim

Cim

Camp de Colera

Ruta camp 1 a camp 2 (Guanacos)

Atac a cim