La muntanya


El cim de l'Aconcagua és a la serralada dels Andes i està situat a la província argentina de Mendoza. és el cim d'Amèrica i és de sobirania argentina des de l'any 1776 per decret del rei d'Espanya que traspassà els territoris de Cuyo, els quals pertanyien a Xile, al nou virregnat de Rio de la Plata. Per l'oest i el sud-est està voltat per la Quebrada de los Horcones i pel sud de la Ouebrada de los Horcones Inferior. El Valle de las Vacas volta l'Aconcagua pel nord i per l'est.
L'Aconcagua no és un volcà, és un pedestal de sediments marins coberts per una massa volcànica. Presenta dos cims, el nord i el sud, units per una cresta de prop d'un quilòmetre (cresta del Guanaco); el més alt és el cim del  nord amb 6.959 metres i el cim del sud té 6.930 metres. D'aquest cim sud es despenja la cresta S.SO. que baixa cap a la Quebrada Horcones; en direcci6 sud, sobre I'Horcones Inferior es despenja la impressionant paret sud, una de les més espectacular i llargues del món. En direcció nord s'estén una ampla cresta rocosa,  per on va l'itinerari de la ruta normal.


Sobre l'origen del nom de l'Aconcagua hi ha diverses versions: KON KAWA de l'Aimarà, que significa Muntanya Nevada. ACONCA-HUE que els Araucans a Xile, aplicaven al riu del mateix nom, que es podria traduir corn ve de l'altre cantó. La més estesa però, és l'expressió del Quechua AKON-KAHUA que significa Sentinella de Pedra. El primer intent conegut d'ascensi6 a l'Aconcagua va ser a l'any 1883. Paul Güssfeldt, pel vessant nord, arriba fins als 6.600 metres. El l4 de gener de 1897, els suïssos Mathias Zurbriggen i Fitz Gerald arriben a 6.800 metres i des d'aquest punt Zurbriggen continua sol fins el cim fa la primera ascensió absoluta al cim.